diumenge, 25 d’octubre de 2015

La Bellvitja



Hospital 38


T. 934 61 82 46


http://www.la-bellvitja-brindisa.com




Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut "5 a Taula", però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

La Bellvitja és un d'aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.

Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d'antiga. Una mica amb sensació de deja vu. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London....  Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!", que van fer famosa les Teresines.



Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general. 

Vam escollir un gaspatxo arromescat  amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d'escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell "plateret modern" que com plats gastronòmics.  Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió,  si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia  queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera.. 






El vi va ser un  Oriol dels Aspres  que va arribar a temperatura "del temps". En aquests cas, com tots ens hem empijat  i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula "samarreta", que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no va funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades. 



Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d'eruga , que sempre sol ser un recurs.





El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de  xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després díesperar vint minuts per aquestes postres, l'explicació que ens van donar, va ser que síhavia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.  


Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :) 
Un cop  més ens trobem en un d'aquests llocs sense ànima, en que costa d'entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però Ès el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de "la taula rara que no prenen menú".

Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l'àpat  amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència d'inauguracions de locals per BCN.

Com resum del lloc,


Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).

Menjar correcte sense més.

Servei correcte sense més.

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.

No cal tornar-hi. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:


ESTHER: Destacar que al ser la taula "rara" no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment "estrany". Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l'amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt "desangelat", amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els "raros"... 

JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. AixÌ, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer.   

RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l'aparell d'assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament.  

Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entés... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat...  

8 comentaris:

  1. Molt bona iniciativa Esther i companyia! Moltes felicitats i molta sort..., en la tria i per al bo..., i per al dolent, per a distracció dels vostres lectors.

    ResponElimina
  2. El proper segur que serà millor... No va quedar gaire amunt el llistó, oi?

    Abraçada!!

    ResponElimina
  3. Merci Manel! esperem que gaudir tant llegint com nosaltres fent els cròniques!

    ResponElimina
  4. sí jordi! segur que serà millor!! el listo és baix... jajaja!! afinarem mes! ;-)

    ResponElimina
  5. En tot cas a tot cal buscar-hi la part positiva i els gags de l'ampolla amb samarreta (crec que de zara) i les postres fetes amb impressora 3D, ja alegren el dia...

    ResponElimina
  6. va ser genial el tema samarreta i impresora!!!! quin fart de riure... junt amb els russos, la perall hipster de menú, els iaiets i el maitre que fugia de nosaltres i fins i tot xerrava amb els iaiets i a nosaltres ni ens va mirar!!!! un cromo tot plegat!

    ResponElimina
  7. Felicitats per aquest nou projecte a tres. Les dones sempre tenim una visió diferent d'altres aspectes del món.

    Respecte al lloc, ja està a la pàgina de "no cal..."

    Salut!

    ResponElimina
  8. Gràcies Pepa!!! sí, posa'l a la llista del "NO"... :-)

    ResponElimina